El Joaquim? El Robert?... I Ella? 6

ACTE II

Quan s'obre el teló es veu el mateix decorat. En Robert i l'Elena estàn veient les imàtges que s'han vist al primer acte. No diuen res fins que s'acaba.

ROBERT- Bé, sols hi veig un camí.

ELENA - Ja, No cal que siguis tant esquemàtic. Tinc dues possibil.litas: o trec la informació de'n Casadevall i m'asseguro una cadira al Consell o me'n vaig lluny i deixo tots els esforços professionals que he fet a Benet i Benet.

ROBERT - A les imatges, el senyor Benet està molt tranquil... Sembla... Sembla

ELENA - Què?

ROBERT - Sap que et té a les seves mans, n'estic segur que està al cas de les operacions del senyor Flavià.

ELENA - I què? ... Insinues que això és una conxorxa per matar dos ocells d'un tret?

ROBERT - A tú que et sembla?

ELENA - Ostres, Robert! Fa dues hores que donem tombs a aquestes imatges, m'agradaria que deixessim de jugar al gat i la rata! Saps que vaig fer quan ho vaig veure a casa?... Riure.

ROBERT  - Què et feia riure?

ELENA - (S'aixeca) No ho sé! Era un riure compulsiu... No podia aturar-me... Té pebrots la cosa, oi? Quan tú em demanàves que et seguís, jo era com si fos sorda...  per a mi sols comptava el meu futur professional: Una bona empresa, un bon lloc de treball i un futur... merda! Un futur que s'ha torçat i és a un pas d'esmicolar-se... Mai he pogut  sospitar que en Joaquim...

ROBERT - En Joaquim?

ELENA - I què vols Robert? Tenim un fill... No ho entens ,oi? Et penses que la meva aventura amb el "Cap" és un atreviment de la subordinada sense més? El vaig estimar, Robert... Jo estava enamorada de'n Joaquim.

ROBERT - I el nen, sap que el Benet és el seu pare?

ELENA -  El meu fill sabrà la veritat quan sigui l'hora!

ROBERT - I no has pensat que el pare del teu fill vol veure't fora del bufet?

ELENA - Fins ara no. Ara m'adono que la meva vida és una baldufa que gira sense cap direcció.

ROBERT - Em sap greu, Elena... Tranquil.litzat... Vols una copa? (En Robert serveix dues copes i beuen) No veig que hagis de fer el que et demana el teu "jefe"... si no vols fer-ho no hi tens cap obligació. Torna-te'n a casa a cuidar el teu fill i segueix treballant i gaunyant diners... Com si no haguessis rebut res... Al cap i a la fi, ningú pot demostrar que t'han demanat que facis res de res..

ELENA - Així? I com et penses que puc tornar a treballar al costat del meu ex-amant i del col.lega que he de traïr? Seré al mig dels dos i penses que ho resistiré?

ROBERT - Ho has fet fins ara... No et costarà.

EXPRESSIÓ CORPORAL

Fa anys, quan dirigía una obra de teatre amb el grup, un company em va dir: "Això de l'expressió corporal és allò de duur malles negres, la cara pintada de blanc..." "Vols dir el mim?" Li vaig respondre.

Més de vint anys enrera, tots apreniem i els grupos amateurs de teatre buscàvem els recursos on fos,

El profesor  d',història d'art dramàtic de la Universitat de Barcelona, el senyor Ricard Salvat ens va introduir el tema. Tal con va dir: l'expressió corporal és la forma de moure's per l',escena, fer els gestos i moviments propis d'allò que s'està representant. Posem, per exemple, una trucada de teléfon o treure's l'abric en arribar... etc. Els gestos es poden fer exagerats i llavors ho trobarem extrany, gairebé, ridícul. El sr. Salvat deia que el mim i totes les variacions tienen relació directe amb l'expressió corporal. El mim, la pantomima, etc.són disciplines on l'expressió corporal arriba al seu màxim doncs el gest és la potenciación amb el qué s'explica una história. Tenim una clara referència: El Tricicle, ¿ és un grup que amb el gest i l'expressió del rostre i sense parlar ens explica tot, ens fa cómplices i ens diverteix però si això no apliquen a les obres de teatre de text, ho veurem extrany. Aquí és on s'ha de situar l"expressió corporal.

Maria SaGa  14 d'abril 2020

El Joaquim? El Robert?... I Ella? 5

ELENA - I què et pensaves? No volia seguir el joc sense sentit. O et penses que el Joaquim estava disposat a divorciar-se de la seva estimada dona? Ja saps com funciona això: Pots tenir tots els embolics que vulguis però el de casa s'ha de mantenir pulcre i net... El tracte fou senzill: En Joaquim Benet em garantia la feina i una pensió pel meu fill. Tot legalitzat davant notari.

ROBERT - I el pare del teu fill perquè et demana que et fiquis al llit d'un dels seus protegits per trair-lo. Què busca?

ELENA - No ho sé (Emoció) Et juro que no ho sé.

ROBERT - (S'hi acosta molt) M'agradaria... Em sembla... Escolta no vull que pensis que la teva decisió i els teus embolics et fan semblar una qualsevol. No t'estic analitzant, ni jutjant, ja t'ho he dit. Saps perfectament que el rspecte pels demés és el més important per a mi.

ELENA - (Se'n separa)  Et vaig estimar molt però mai vaig ser valenta per seguir-te i fer una feina com la que fas tú. El contacte amb la delinqüència i el món dels marginats no m'ha seduït mai. Ja ho saps.

ROBERT - Sols per això?

ELENA - Si, per por, única i exclussivament per això... I els dies passaven buits, espinosos fins que en Joaquim i jo vam començar la nostra pròpia història. I quan va nèixer el meu fill i vaig aconseguir l'estabilitat a la feina vaig reconciliar-me  amb el món. Amb el nen ja en tenia prou, tenia una cosa absolutament meva per lluitar. El petit Robert va centrar-me... Saps? I, ara, en rebre la gravació sabia que tú ets l'únic a qui puc explicar una cosa així.

ROBERT - Mercès per la confiança.

(L'Elena s'hi acosta i l'abraça)

ROBERT - Aserena't nena, això no arreglarà les coses (Se'n desfà)

ELENA - No sento remordiments pel que he fet. Cada decisió és quelcom personal que m'ha ajudat a viure. No vaig voler seguir-te i he sigut l'amant del "jefe". Ara sols sóc una mare atrapada per un cap sense escrúpols.

ROBERT - (S'ha allunyat d'ella) Habitualment exerceixo gariebé exclussivament com advocat d'ofici i treballo defensant gent dels barris més oprimits, els meus clients són drogoaddictes i desfavorits que viuen fora del sistema. Fa temps que els professionals d'èlit sols els trobo a l'altre costat defensant els més rics. M'he convertit en una mena de mal de queixal, no admeto pactes poc clars, no accepto cobraments dobles ni diners a canvi de retirar acusacions i et creus que puc aconsellar una col.lega que treballa per a la jet-set?

(Pausa)

ELENA - Perquè et vas discutir amb el vell Benet?

ROBERT - En Flavià Casadevall volia que ell i jo ens embutxaquessim un pagament. Uns creditors havien posat una demanda a un client nostre. La querella va començar abans que tu vinguessis a treballar. Aquesta demanda ens la van encarregar al Casadevall i a mí. Les dues parts no es posaven d'acord i l'assumpte voltava pels despatxos dels jutjats acumlant interessos i demores. Finalment per resoldre el contenciós es va pactar un pagament fraccionat i en Flavià Casadevall volia que ens quedessim una de les quantitats, em va proposar un tripijoc que em va fer por i fàstic a l'hora. Ell no en tenia prou d'haver guanyat volia diner i més diners per igualar-se a l'amo, l'envejava de tal manera... no ho vaig suportar i m'en vaig anar.

ELENA - No m'ho vas explicar mai i feiem la'mor dia si i l'altre també... No confiaves en mi?

ROBERT - Si que hi confiava però si t'ho hagués explicat hauries deixat de ser imparcial i acabaves de començar a treballar. Tenies tanta energia! I jo no podia permetre que t'enfrontessis als "jefes".

ELENA - Gràcie sperò les meves decisions les puc assumir perfectament!

ROBERT - No va ser fàcil! O et creus que dormia cada nit? En Flavià va pressionar tot el que va poder fins que es va descobrir tot!

ELENA  - I com us ho vau muntar perquè la resta dels companys no ens n'enteressim?

ROBERT - Quan el vell Benet va descobrir l'assumpte, ens cità un dissabte i la resta ja ho saps...

ELENA - Però si tu no hi tenies cap responsabilitat perquè vas cedir?

ROBERT - No t'ho imagines? si no me n'anava tot l'affaire t'esquitxava a tú i haguessis sigut la pròxima. Jo insisitia en que tú n'estaves al marge pero el "jefe" deia que si compartiem el llit també compartiem aquests tipus d'assumptes. Ell et considerava freda i calculadora per tant, podries estar al corrent de tot i, fins i tot, manipular-nos a tots. En Flavià també va acusar-me com l'ideóleg de tot, no es va atrevir a implicar-t'hi però entre tots dos van aconseguir que jo reniunciés a tot... Vaig donar un gir a la meva vida professional per tornar a començar... sol i lluny.

ELENA - (Li dona una bufetada) Això és per no preguntar-me.

ROBERT - Ufff! ... Perquè es diu Robert el teu fill?

ELENA - Perquè m'agrada el nom... Així sense res més!

ROBERT - He pensat que potser és un petit homenatge al meu record!

ELENA . Ets un presumit!... (Silenci)  Estem tots podrits fins el coll! M'agradaria poder tornar als anys d'Universitat. Llavora tot era tant simple!

ROBERT - I a mi m'agradaria poder tornar als primers anys del bufet perquè voldria dir que encara puc tenir-te.

ELENA - Ja està bé! No he vingut perquè em tiris floretes! Ara ja no...

ROBERT - Perdona.

ELENA - Saps? Crec que ho deixaré estar tot i que s'ho facin!... Estic de'n Flavià fins els nassos...!

ROBERT - Però ell és la clau de tot, com llavors... Fa deu anys ja era en mig de la teranyina, merdiflejant-ho tot.

ELENA - Fantàstic! La incompetència del poder!. Aguanto estudiants motivats, un "cap" exigent, companys de tota mena  i un profesional que hauria de comportar-se i treballar amb la màxima pulcritut, ho embolica de tal manera que ara jo m'hi trobo al mig perquè el "jefe" ha vist la forma de desempallegar-se de mi! Quin món! Quanta porqueria!

ROBERT - Podria estar bé!

ELENA - Si, és clar! Però és que al cap d'avall m'ho mereixo, Ostres! El Joaquim no fa res més que el que ha fet sempre: organitzar la vida de tots en nom de l'empresa i ara m'ordena que m'emboliqui amb el pitjor home que conec!

ROBERT - Pot ser en Flavià deu tenir alguna gràcia!

ELENA - Si? Quina? Perquè jo no n'hi trobo cap!

ROBERT - I amb el Joaquim n'hi has trobat alguna?

ELENA - Robert! Ara t'has passat! No pots fer-me aquesta pregunta!

ROBERT - Perdona.

ELENA - Quan erem amants, el Joaquim i jo vam acordar que mantindriem la nostra història lluny de la feina i ho hem mantingut. Fins i tot, quan va nèixer el mei fill em va donar dos mesos de baixa extra per tal que m'acomodés i poguessim resoldre tota la paperassa que jo li vaig demanar. Sempre amb total discreció. A mi m'ha anat bé així. A la feina i coneguts vaig dir que el nen havia estat una desició unicament meva i la solució la inseminació artificial. No em volia jugar la feina. I en Joaquim sempre m'ha fet costat en això. Vaig tallar la relació personal amb ell però veu al seu fill de tant en tant. Pel nen és el "jefe" de la mama que li duu regals. Tot ana bé fins que he rebut aquesta memòria.

ROBERT - Però ara ell et vol fer servir d'esqué  per fer saltar la persona més criticada de tots i aprofitar tot plegat per castigar-lo i poder acomiadar-lo d'una vegada que és el que realment vol.

ELENA - Però jo estic a la corda fluixa i dins el mateix paquet. El Joaquim ha tingut l'habilitat de preparar-me una tampa a mi també perquè faci el faci m'hi ensorraré.

ROBERT - Però la teva sortida de l'empresa la pots fer dignament.

ELENA - Dignament covarda!

ROBERT - Jo no patiria pel que diran de tú. Si marxes, de fet, desapareixeràs i prou. El propi Joaquim s'encarregarà de muntar una història creible per explicar la teva desició.

ELENA - No ho entens,oi? No és sols la meva desició, és també la quantitat de merda que m'està fent remoure. De sobte la meva vida està passant factura. Em sento una comdemnada a qui la vida li demana comptes.

TELÒ - FI DEL PRIMER ACTE

Maria SaGa.  PART 5. CONTINUARÀ

El Joaquim? El Robert?... I Ella? 4

ELENA - Però tot això no té a veure amb en Flavià i l'assumpte del soborn del partit.

ROBERT - Ah! No? Doncs tal com jo ho entenc és el punt crític!... El Joaquim Benet va fer que en Flavià acceptés l'asseossira de les eleccions perquè volia participar d'alguna manera a la vida política municipal i mai, cap personatge relacionat amb la política municipal havia tingut en compte per res al Bufet del Benet. I, en el fons, el jove Joaquim sempre havia tingut una mena de fixació per la política però el vell Benet no. El vell sempre deia que la política era pels xerraires i ociosos. Però ara el vell Benet ja no hi és. Així que participar en el món dels polítics, ni que fos per la porta del darrera amb un assessorament, en principi inocuo, suposava una bona oportunitat, per primera vegada algú del seu equip estaria ficat en mig de la política municipal.

ELENA - Si, té sentit.

ROBERT - La única cosa que ha passat és que segurament el senyro Flavià Casadevall va fer la feina prou ben feta per impressionar els polítics, tots, els d'un bàncol i els de l'altre. En Flavià és prou ingenu per pensar que podia fer el joc a ambdós partits per després poder triar amb qui es quedaria

ELENA - I?

ROBERT - Doncs és possible que en Flavià volgués pujar punts davant del "jefe" i se li va escapar de les mans. Pel que sembla va acceptar diners d'uns i altres sense imaginar-se que es convertiria en el cap de turc de tots els vàndols: els guanyadors i els perdedors. Mira, per jugar en la política, s'ha de tenir dues coses: pocs escrúpols i molta cara. Si hom vol fer el joc a dues bandess'han de conèixerels contrincants. I en Flavià no és un fiera per aquestes coses. Sempre ha fallat per no escoltarals altres. Té massa orgull.

ELENA - El que dius té lògica. Però tot plegat no resol què he de fer. Maleit siguis! He vingut perquè m'ajudis! He de decidir-me! I sols estem tombant al voltant del mateix: en Benet, en Flavià i la política del municipi.... I jo? Què significa la pressió del meu "jefe"? Què faig,Robert?

ROBERT - Què has de fer? ... Valora què ets, el que tens i què vols arribar i, sobretot, què vols arribar aconseguir. Ara hi estàs implicada! Des del moment que t'has mirat la cinta ja formes part de tot l'embolic.

ELENA - No! No és veritat! No ho sap ningú que tinc la gravació!

ROBERT - Qui t'ho ha enviat, si que ho sap... però ningú més pot demostrar-ho. Deixa'm veure el sobre. Evidentment no té noms, ni remitent. Ho van deixar directament a la teva bústia.

ELENA - És una bogeria!

ROBERT - Tot és una bogeria, una fantasmada i una porqueria! Benvinguda al món dels mortals! Desperta't Elena! Tens una proposta del teu cap: dubtosa i qüestionable però, en fi!... Et demana que utilitzis els teus encants per fotre un company que està al Consell de direcció i és un superior teu, també, perquè tú encara no hi ets en aquest Consell..

ELENA - Xantatge i assetjament, oi? ... Merda, merda!

ROBERT - Què has fet aquests darrers deu anys?

ELENA - Ets increible, pots canviar de conversa sense inmutar-te... No he fet res d'especial... (Silenci) Quan tu vas marxar, vaig quedar molt desorientada... No sé... Era una buidor extranya... Després el temps, la costum, la rutina... Van passar dos anys i llavors...

ROBERT - Què??

ELENA - Deixem-ho, no val la pena... Millor me'n vaig (Comença a recollir les coses)

ROBERT - Elena, per favor... no te'n vagis, estàs nerviosa i és tard... Queda't. Si ara te'n vas serà molt més complicat resoldre el dubte.

ELENA - (Des dela sortida) Dubtes? No sé si en tinc cap ara... El que si que tinc és ràbia.

ROBERT - Ràbia?

ELENA - Quan vaig començar a treballar d'advocada pensava que els cassos es perdien o es guanyaven. Desprès et vaig conèixer a tu i a força de treballar, d'estimar-te i de lluitar, vaig anar aprenent molt, fins i tot vaig aprendre a fer anar les lleis al meu ritme,  posant-les als peus dels clients segons convenia.

(Pausa llarga)

ROBERT - Mentre vaig treballar pels Benet, no tenia escrúpols. Si el cas s'ho valia m'hi llençava i prou. En aquells anys em creia tot el que el vell Benet em deia. Et juro que si el vell Benet m'hagués ordenat aixafar escarabats, no ho hauria dubtat. Però les idees d'en Flavià i la seva ambició  per arribar al cap d'amunt em van obrir els ulls i vaig veure que la meva feina a Benet i Benet s'acabaria... Els ideals i l'energía del principi van desaparèixer de cop. No vaig poder sota la pressió del joc brut  del Flavià que es convertí en el meu competidor sota la protecció de'n Benet fill que es pensava que havia de marcar el seu propi espai davant del seu pare. Era una competició: el vell Benet em volia a mi i el Benet fill volia en Flavià. La meva energía per aguantar el joc brut va anar defallint al mateix temps que el vell Benet va anar deixant la feina per l'edat... I tú també vas triar...

ELENA - No en vull seguir parlant... Aniré a buscar el meu fill i marxarem...

ROBERT - El teu fill?

ELENA - Te vuit anys... es diu... Tant li fa.

ROBERT - Ja t'ho he dit: no sóc jutge... Si m'ho vols explicar.

ELENA - El petit Robert va nèixer al cap de dos anys de la teva fugida... De fet, va ser conseqüència d'una història... Sense tu, tot era tèrbol. Quan vas marxarno et vaig voler seguir i no eragens senzill escapar d'aquell sentiment de culpabilitat que em corsecava dia i nit, fins que...

ROBERT - Què?

ELENA - Era una situació confosa... Ell em tenia moltes atencions i m'ajudava a resoldre els cassos més complicats. No li sabia greu passar totes les horesque podía amb mi, treballant, estudiant expedients, lleis, reclamacions... Tot el que calia. Jo era la reina! De sobtes a les atencions personals, s'hi afegiren compensacions econòmiques: això són complements de productivitat, deia ell. El meu nivell de vida va fer un gir de 360º.

ROBERT - En Flavià va donar-te tot això? Si ell t'odiava!

ELENA - No t'estic parlant de'n Flavià, ell seria incapaç d'adonar-se d'algun canvi en la vida de qualsevol que tingués aprop, per ell sols compta el seu ego personal... No era ell qui em llançava tantes floretes per atraure'm. I amb tot això, per correspondre a tantes atencions i potser per l'enlluernament de sentir-me admirada pel "jefe", vaig convertir-meen l'amant del gran Joaquim Benet

ROBERT - Ostres! En Benet filll! No has perdut el temps nena!

ELENA - Suposo que penses que vaig prostituir-me ...

ROBERT - Perdona però em sorprén de tu. Recordo que quan treballavem junt per la nissaga Benet ens lligaven pensaments molt idealistes: justícia per a tothom, la igualtat davant la llei, prous privilegis pels poderosos i rics... No t'imagino al llit de l'amo.

ELENA - Tu havies marxat! Jo em trobava sola! Ningu té dret a jutjar-me i menys tu que defensaves tants ideals i que no vas dubtar en llençar per terra el meus... Saps que sent quan algú que estimes amb tot el corte'l trenca? No,tu no pots saber-ho, te'n fots de tots. Has creat una cuirassa que et protegeix dels clients, les dones i els homes!

ROBERT - I tu què saps del que he patit jo? No ho he tingut fàcil, saps? Jo vaig marxar però tu vas abandonar-me no venint amb mi! Merda! A cops, a les nits t'he odiat! Moltes nits em despertava sentint l'escalfor del teu cos al meu costati allà sols hi havia algú que m'havia fet un servei!!!

ELENA - Va durar gairebé dos anys i en el moment que el meu fill obria els ulls vaig acabar la meva relació amb el "jefe".

ROBERT - Així? I Prou?

Maria SaGa. PART 4. CONTINUARÀ

 


















360

El Joaquim? El Robert?... I Ella? 3

ROBERT - Sempre he pensat que ets una de les millors professionals que he conegut però estic convençut que Benet i Benet t'ha menyspreat. M'imagino que has treballat a consciència i has fet molts mèrits per intentar guanyar-te un lloc però després de 10 anys encara ets només una advocada que no pot decidir res. Sempre et supera el Consell de Direcció que és qui gestiona de veritat. M'equivoco?

ELENA - Caram quines floretes!

ROBERT - Segueixes treballant en temes d'empreses?

ELENA - Si, és on desenvolupo millor la meva experiència. Ja saps que la meva família té una llarga experiència en el món empresarial, sempre hi ha hagut una empresa a casa i suposo que això ha infliut en la meva especialització. El meu rebesavi ja tenia uan botiga de teles quan va esclatar la revolta de les colònies d'ultramar.

ROBERT - No dubto del teu valor professional senyoreta Rovira, o senyora? Encara no m'has explicat res de tu... M'he fixa't que no duus anell de casada.

ELENA - La meva vida personal no té cap interés.

ROBERT - I el sexe? O mantens el celibat des de la nostra darrera nit de luxuria de fa deu anys?

ELENA - No sé ni com encara t'escolto... Què tenen a veure els meus?

ROBERT - Anaves a dir: orgasmes?... Res, esclar! Però és que em moro de curiositat!

ELENA - Et creus que perquè t'he vingut a veure em pots tractar com un drpa i fer-me un interrogatori com si fos un d'aquests joves camells que defenses?

ROBERT - Suposo que el que et dol més és comprovar com treballar per "marginats" dignifica la vida, oi? Tú que estàs al mig de la "JET" i et mous entre els "Vips", no entendràs mai perquè al costat de la riquesa hi conviu algun pobre desgraciat o desgraciada que té molts problemes perquè no troba feina i perd el cas perquè no pot pagar-se un procedimen llarg... Tú de tot això no en saps res!

ELENA - Me'n vaig. Necessito consells, reflexió i una miqueta de tendresa i no una revisió de les coses que no he sabut fer prou bé ( Inicia el mutis)

ROBERT - Seu!... Sisplau... i mirarem tot el que tenim d'aquest assumpte dels soborns. (S'aixeca)

ELENA - (Seu) Què vols saber?

ROBERT - Tal com jo ho he entés, en Flavià Casadevall era l'assessor del partit que ha guanyat les eleccions municipals. Ho feia a titol personal o per compte de Benet i Benet?

ELENA - Ell treballava a titol personal però l'empresa li donava suport no esplicit... Durant tota la campanya electoral hi van haver acusacions mútues de malversació o, millor dit, de mala gestió dels diners dels dos partits més grans. De fet, les eleccions municipals van ser un pols entre les dues forces polítiques. Evidentment, els qui van quedar a l'oposició han volgut iniciar una investigació i quan s'han trobat al mig del fang han vist que el merder els enganxa a ells també... I parlem d'un municipi de xeixanta milt habitants... No és cap capital, allaà gairebé es coneix tothom... Quan hi penso em fa vergonya i tot.

ROBERT - I el senyor Benet què s'hi juga?

ELENA - No t'ho imagines?

ROBERT - A veure si ho dedueixo: Òbviament, ara li interessa rentar la cara del bufet... Escolta... A Benet i Benet se'ls relaciona amb els guanyadors i amb tot l'escàndol però si ajuden l'oposició a descobrir part de la informació seguirant estant a la foto, al costat de tothom perquè, tots!, tant els que ara manen com l'oposició li podràn agraïr la diplomàcia que demostra, etcètera, etcètera... Però això té un preu!

ELENA - Si, el cap d'en Flavià! I un cop acabat l'affaire es farà pública la informació que es cregui convenient però algú ha...

ROBERT - Exacte! Es necessita un cap de turc que serveixi per amagar tot el que la opinió pública no cal que sàpiga.

ELENA - Jo el que veig és que si aquestes maniobres s'arriben a saber pot caure molta gent...

ROBERT - Polítics?

ELENA - Si! És clar!

ROBERT - En tinc els meus dubtes... Tota la jugada fa olor d'estratègia política, propiament dit... Es busca quelcom més. Aqui el que es vol és fer neteja del bufet... Les implicacions polítiques en són la part visible i prou.

ELENA - Què vols dir?

ROBERT - Començarem pel més primordial: Els que manen ho fan en majoria?

ELENA - No... L'Alcalde ha de pactar per poder governar.

ROBERT - Veus? Tot el que explica el video és el reflex d'una maniobra política municipal i també d'una jugada privada per reconstruir el despatx d'en Benet de cada a l'opinió de l'èlit de la ciutat!

ELENA - Tant senzill?

ROBERT - No... Suposo que. a més, s'haurien de comprovar les implicacions particulars de tots els que hi estan barrejats... Però hem de parlar del que caldria fer en resposta al vídeo... Tal com jo ho veig: la política municipal és l'excusa del teu "jefe" per demanar-te un favor que, teoricament, pagarà molt bé.

(Silenci. L'Elena s'aixeca i es torna aservir una copa i beu)

ELENA - A mi?

ROBERT - No et seria un gran problema decidir què has de fer... Quan defenses els teus casos surts a guanyar... no tens en compte res més!

ELENA - (Enfadada) tú deus fer el mateix!

ROBERT - Estàs a la defensiva i jo no sóc el tribunal! No t'estic jutjant!... Tots dos sabem que és habitual acceptar grans pagaments per acords entre dues parts a Benet i Benet.

ELENA - No s'accepten sobors...

ROBERT - Però sovint es pacten acord amb la part contrària que reporten guanys importants... Aquests calerons són negres, nena! Si no vols dir que són sobrons els snomenarem com vulguis.

ELENA - No...

ROBERT - Collons! Que no vaig néixer ahir, maca! Els vicis i capricis es paguen i el senyor Joaquim Benet és un dels que no s'està de res!  Conec tota la història... Jo hi era, fa deu anys!


MARIA SAGA. TERCERA PART - CONTINUARÀ

El Joaquim? El Robert?... I Ella? 2

En Robert ha connectat la unitat de memòria i ell i l'Elena se situen davant la pantalla de l'ordinador o poden agafar una tablet.. )

VIDEO
Apareixen en una sala de reunions, asseguts al voltant d'una taula rodona: el Senyor Joaquim Benet i tres persones més. Ell explica directament a la càmara

Hola Elena. Vostè és una ferma candidata per formar part d'aquest Consell de Direcció de l'empresa Benet i Benet, advocats. És per aquest motiu que hem decidit demanar-li un darrer servei sense cap importància per tal de valorar en el punt just la seva llealtat a l'empresa.

Sabem que quan el senyor Robert Cardús va decidir enfrontar-se al Consell... Vostè el recolsà incondicionalment, també per qüestions personals. En aquells moments li vam perdonar aquell pecat de joventud. La inexperiència fa fer moltes coses.

(Pausa)

Ara és diferent. Tots intuïm... sabem... que el senyor Flavià Casadevall que pertany al Consell de Direcció ha tingut un affaire poc clar i volem (necessitem) que algú li estiri la llengua, el faci parlar... No podem, ni volem util.litzar un detectiu perquè això complicaria les coses. Per suposat que si s'arriba a fer públic que hom lligat a Benet i Benet és vigilat per algú aliè a l'empresa, el prstigi de tots rebria un cop baix, irreparable. Per això confiem en Vostè...

Tenim unes imatges... Fixi's

(Imatges d'un home - En Flavia Casadevall- recollint un sobre d'una altre home, parlen però s'adonen que algú els està gravant i comencen a perseguir-lo, les imatges es van bellugant molt, els dos homes s'apropen i al final tot queda negre)

En Flàvia i l'altre no van enxampar el càmera i per això tenim les imatges i no ens podem tornar a arriscar. No sabem res de l'home del sobre però volem saber quans diners hi havia i qui els hi ha lliurat.

Ja sap que els Senyor Flavià Casadevall va ser el responsable dels comptes del partit que governa el municipi. Ara s'està investigant un possible frau en el finançament de les passades eleccions municipals i la meva empresa no es pot veure barrejada en aquest escàndol. En Flàvia hi va treballar en les seves hores lliures però en ser treballador meu...

Volem que Vosté li tregui tota la informació que ens cal per poder prendre les mesures oportunes. Hem de saber si ha acceptat diners per sota mà... i perquè... i qui li ha ofert...

Pensi en la seva entrada al Consell de Direcció deprés de la baixa del Senyor Casadevall.. Això sens dubte serà un punt decissiu per la seva carrera.

S'acaben les imatges i els dos personatges queden en silenci.

ROBERT - Això és una bomba!

ELENA - És tot el que puguis dir i més

ROBERT - Què faràs?

ELENA - No és tant senzill. Tinc a a les meves mans destruir la vida professional i personal d'un home, un company de feina, no em cau massa bé, però...

ROBERT - Però tú faràs un gran salt dins l'empresa. Et proposen un canvi, una senzilla operació d'intercanvi d'informació.

ELENA - Ves-te'n a la merda Robert! Saps que no és així... Tú mateix has dit que la gravació és una bomba i és veritat. No vulguis simplificar-ho.

ROBERT- Está bé... Tú guanyes... Però no puc evitar pensar en la gran oportunitat que se'm presenta.

ELENA - Tu? Oportunitat? De què?

ROBERT - És molt fàcil: a tú t'envien la gravació i et falta temps per venir a explicar-m'ho. Jo t'aconsello que segueixis l'ordre del teu cap i et lliguis en Flavià Casadevall. Aquest home canta, el "jefe" el fot fora i tu puges de categoria i jo em venjo indirectament del pobre Flavià... després de tants anys!!!

ELENA - No m'ho puc creure... En Robert, el paradigma de l'integritat professionals baixa a les profunditats del joc brut!. Estàs tocat de l'ala o has begut!

ROBERT - Ni de bon troç... Però sona bé això de la venjança

ELENA - Sisplau, tornem a començar. Tinc una gravació  on apareix el meu cap en una reunió amb el Consell de direcció de l'empresa, el "jefe" em demana que util.litzi el que sigui per apropar-me a un company de feina que també pertany al Consell de Direcció i li tregui tota la informació que pugui... M'ho demana a canvi de poder asseure'm en una de les cadires que has vist i de les quals vas haver de marxar tú per culpa del enfrontament amb en Flavià, precissament!...

ROBERT - Això no hauria de ser un problema.

ELENA - T'oblides d'un detall important.

ROBERT - Quin?

ELENA - Ells ja saben el que volen de'n Flavia!

ROBERT - Com no ho expliquis!

ELENA - A la gravació, el Senyor Benet explica com han fet seguir i vigilar de prop en Flavià, tant vigilar que gairebé es perden les imatges perqùè en Flavià i el seu complice van descobrir que algú els gravava.

ROBERT - I si te'n oblides del tema i fas veure que no has rebut res?

ELENA - Tú ho faries?

ROBERT - Si... Sense dubtar-ne. Jo faria com si no ho hagués rebut i deixaria passar el temps... Ostres! M'haurien de posar una corda al coll per obligar-me a fer una cosa així... Escolta Elena, si no hi ha hagut cap ordre directa per part de'n Joaquim Benet, em sembla que no hi has de participar.

ELENA - No és tan senzill!

ROBERT - Per l'amor de Deu, Elena! No siguis tonta! Quan vaig marxar de cal Benet et suplicava que vinguessis. Recordes? Cada dia, cada setmana per telèfon, per un telèfon que al final no responies i per mails que no vas arribar a respondre...

ELENA - Calla! No m'ho recordis!

ROBERT - I tú et vas quedar per l'orgull d'intentar entrar en el Consell (Pausa)  I ho has intentat deu anys! No vull saber quans llits has escalfat però ara no tens perquè sentir-ti obligada. Pots fer-te la sorda.

ELENA - Veig que em jutges molt malament!

Maria Saga. SEGONA PART ... CONTINUARÀ!

El Joaquim? El Robert?... I Ella? 1

A l'espai escènic hi ha una elements que configuren un espai de treball -despatx- amb un cert desordre, papers i llibres damunt de cadires, per terra... Damunt d'una taula hi ha d'haver un ordinador. L'ambient ha de resultar poc cuidat, "cutre"

ROBERT - (Parla per telèfon) No t'amoïnis dona, ja sé que s'ho està passant malament però la sentència que l'hi han imposat és el millor que li podia passar... Mira, el Manolo... No! Escolta'm tú... Collons! El Manolo ja sabia que si tornava a fer un dels seus cops, l'enxamparien... Vinga va... No ploris... Oi que tu cobres l'ajuda i a més, vas fent feines de neteja? ... Veus dona?... És clar que si, ningú te'l pendrà el teu fill. Ja s'ha demostrat que tú estàs neta... La comdemna del Manolo sols és per tres anys i durant aquest temps tots t'ajudarem... Tú no et preocupis ... (pausa una mica llarga) Escolta jo en això no hi puc fer res... has de ser tú qui decideix el que vols fer... Vinga... Si, de res, fins aviat i records al nen. (Penja)

(Entra la Secretària)

SECRETÀRIA - Robert, La senyoreta Rovira és aqui, diu que tenia hora... I el Senyor és (Assenyala la porta del costat contrari per on ha entrat)

ROBERT - (L'interromp) Està bé Anna, ja pots plegar i anar-te'n. Per avui ja hem treballat prou.

(L'Anna surt. Es produeix una pausa curta. Entra l'Elena Rovira, molt ben vestida, elegant)

ROBERT - Hola Elena (Es donen la mà)

ELENA - Hola Robert.

ROBERT - Pots deixar l'abric damunt d'una cadira... Si hi cap. (D'una ampolla serveix dues copes i li dona una a la noia)

ELENA - És molt acollidor aquest despatx. Gràcies. Pels vells temps!

ROBERT - Per tú... Estàs molt bé!

ELENA - Gràcies.

ROBERT - Em va sorprendre molt quan vas trucar per venir a veure'm.

ELENA . I jo també.

ROBERT - Què puc fer per tú?

ELENA - Res... De fet tenia ganes de veure't.

ROBERT - Després de deu anys? Tènies curiositat?

ELENA - Suposo que el temps ajuda a posar les coses al seu lloc.

ROBERT- Si.

(Silenci)

ELENA - Com et va l'aventura de treballar en solitari en una ciutat de segona fila?

ROBERT - Va funcionant... No em queixo... (Pausa) Encara mana el senyor Joaquim Benet i Pujades?

ELENA - Ara és el president absolut del Consell pequè el seu pare va morir.

ROBERT - Aquell si que era tot un senyor... No sé com funcionarà l'empresa ara sense el vell... Hauràn canviat moltes coses...

(Silenci)

ELENA - Tens col.laboradors?

ROBERT - No... Escolta... i el meu amic... en Flavià?

ELENA - Segueix sent el protegit del "jefe". Suposo.

ROBERT- Vaig haver de marxa de l'empresa per ell i ara em dius que ho suposes? Que ja no hi treballes a Benet i Benet Advocats? (Mofa)

ELENA - Me equivocat venint! (Inicia el mutis)

ROBERT - Elena! No te'n vagis... Si et passa quelcom en podem parlar... Del que vulguis... Perdona!

ELENA - Perdana'm tu... De fet a can Benet tot segueix igual. Som un quants més però la majoria de llocs de treball serveixen per fer rotar gent de pràctiques. Ja ho coneixes, joves que treballen amb molta il.lusió per fer-se un lloc en una empresa gran i sols obtenen un certificat de qualificació del prestigiós bufett. Signat Benet i Benet Advocats!

ROBERT - Això...

ELENA - Em passo el 40 % del meu temps al despatx ensenyant gent que al cap de les hores estipulades no tornaré a veure i que sovint deixen les feines que se'ls encarreguen sense acabar perquè el termini d'hores és insalvable. No m'agrada aquest sistema. Perdo el temps i he de donar resultats al meu cap, fins i tot resultats més excel.lents que alguns dels meus companys... Per demostrar... qué? Que sóc bona?... Jo no soc tant valenta com tu.

ROBERT - No és qüestió de valentia. Hi ha desicions que cal prendre en el moments i el teu segurament no ha arribat... Encara.

(Breu silenci)

ELENA - Possiblement ja ha arribat el moment.

ROBERT - Que vols dir?

ELENA - Té a veure amb en Flavià.

ROBERT - I?

ELENA - Ell es va fer càrrec dels comptes del partit polític que va guanyar les passades eleccions municipals. Ningú pensava en res quan des de l'oposició es van iniciar unes investigacions per demostrar eniriquiments il.legals provinents dels fons de finançament d'aquella campanya dels quals, presumtament, en són beneficiaris alguns dels polítics que manen. Ara hi ha sospites serioses sobre unes deu persones i l'home més pressionat és el senyor Flavià Casadevall.

ROBERT - Vaja, vaja. No ho semblava... Pot ser per fi les coses s'aniràn posant a lloc.

ELENA - No és el que et penses. Ell ho està portant molt bé o al menys m'ho semblava a mi i a la resta de gent que trevallem a Can Benet.

ROBERT - I no és així?

ELENA - Ni de bon troç (Treu un sobre de la seva bossa)

ROBERT - Què és?

ELENA - Una unitat de memòria que va em arribar a casa, fa una setmana i des de llavors no dormo pensant què he de fer. Té. (Li dona i en Robert l'examina)

ROBERT - Cap enganxina, cap nom.

ELENA - Res, No és pot identificar el remitent real. Però el contingut no té desperdici.

ROBERT - Doncs veiem-la. (Va cap a l'ordinador que hi ha damunt la taula i hi connecta la unitat de memòria)


Maria SaGa.  (1a. PART)   CONTINUARÀ ...