El Joaquim? El Robert?... I Ella? 1

A l'espai escènic hi ha una elements que configuren un espai de treball -despatx- amb un cert desordre, papers i llibres damunt de cadires, per terra... Damunt d'una taula hi ha d'haver un ordinador. L'ambient ha de resultar poc cuidat, "cutre"

ROBERT - (Parla per telèfon) No t'amoïnis dona, ja sé que s'ho està passant malament però la sentència que l'hi han imposat és el millor que li podia passar... Mira, el Manolo... No! Escolta'm tú... Collons! El Manolo ja sabia que si tornava a fer un dels seus cops, l'enxamparien... Vinga va... No ploris... Oi que tu cobres l'ajuda i a més, vas fent feines de neteja? ... Veus dona?... És clar que si, ningú te'l pendrà el teu fill. Ja s'ha demostrat que tú estàs neta... La comdemna del Manolo sols és per tres anys i durant aquest temps tots t'ajudarem... Tú no et preocupis ... (pausa una mica llarga) Escolta jo en això no hi puc fer res... has de ser tú qui decideix el que vols fer... Vinga... Si, de res, fins aviat i records al nen. (Penja)

(Entra la Secretària)

SECRETÀRIA - Robert, La senyoreta Rovira és aqui, diu que tenia hora... I el Senyor és (Assenyala la porta del costat contrari per on ha entrat)

ROBERT - (L'interromp) Està bé Anna, ja pots plegar i anar-te'n. Per avui ja hem treballat prou.

(L'Anna surt. Es produeix una pausa curta. Entra l'Elena Rovira, molt ben vestida, elegant)

ROBERT - Hola Elena (Es donen la mà)

ELENA - Hola Robert.

ROBERT - Pots deixar l'abric damunt d'una cadira... Si hi cap. (D'una ampolla serveix dues copes i li dona una a la noia)

ELENA - És molt acollidor aquest despatx. Gràcies. Pels vells temps!

ROBERT - Per tú... Estàs molt bé!

ELENA - Gràcies.

ROBERT - Em va sorprendre molt quan vas trucar per venir a veure'm.

ELENA . I jo també.

ROBERT - Què puc fer per tú?

ELENA - Res... De fet tenia ganes de veure't.

ROBERT - Després de deu anys? Tènies curiositat?

ELENA - Suposo que el temps ajuda a posar les coses al seu lloc.

ROBERT- Si.

(Silenci)

ELENA - Com et va l'aventura de treballar en solitari en una ciutat de segona fila?

ROBERT - Va funcionant... No em queixo... (Pausa) Encara mana el senyor Joaquim Benet i Pujades?

ELENA - Ara és el president absolut del Consell pequè el seu pare va morir.

ROBERT - Aquell si que era tot un senyor... No sé com funcionarà l'empresa ara sense el vell... Hauràn canviat moltes coses...

(Silenci)

ELENA - Tens col.laboradors?

ROBERT - No... Escolta... i el meu amic... en Flavià?

ELENA - Segueix sent el protegit del "jefe". Suposo.

ROBERT- Vaig haver de marxa de l'empresa per ell i ara em dius que ho suposes? Que ja no hi treballes a Benet i Benet Advocats? (Mofa)

ELENA - Me equivocat venint! (Inicia el mutis)

ROBERT - Elena! No te'n vagis... Si et passa quelcom en podem parlar... Del que vulguis... Perdona!

ELENA - Perdana'm tu... De fet a can Benet tot segueix igual. Som un quants més però la majoria de llocs de treball serveixen per fer rotar gent de pràctiques. Ja ho coneixes, joves que treballen amb molta il.lusió per fer-se un lloc en una empresa gran i sols obtenen un certificat de qualificació del prestigiós bufett. Signat Benet i Benet Advocats!

ROBERT - Això...

ELENA - Em passo el 40 % del meu temps al despatx ensenyant gent que al cap de les hores estipulades no tornaré a veure i que sovint deixen les feines que se'ls encarreguen sense acabar perquè el termini d'hores és insalvable. No m'agrada aquest sistema. Perdo el temps i he de donar resultats al meu cap, fins i tot resultats més excel.lents que alguns dels meus companys... Per demostrar... qué? Que sóc bona?... Jo no soc tant valenta com tu.

ROBERT - No és qüestió de valentia. Hi ha desicions que cal prendre en el moments i el teu segurament no ha arribat... Encara.

(Breu silenci)

ELENA - Possiblement ja ha arribat el moment.

ROBERT - Que vols dir?

ELENA - Té a veure amb en Flavià.

ROBERT - I?

ELENA - Ell es va fer càrrec dels comptes del partit polític que va guanyar les passades eleccions municipals. Ningú pensava en res quan des de l'oposició es van iniciar unes investigacions per demostrar eniriquiments il.legals provinents dels fons de finançament d'aquella campanya dels quals, presumtament, en són beneficiaris alguns dels polítics que manen. Ara hi ha sospites serioses sobre unes deu persones i l'home més pressionat és el senyor Flavià Casadevall.

ROBERT - Vaja, vaja. No ho semblava... Pot ser per fi les coses s'aniràn posant a lloc.

ELENA - No és el que et penses. Ell ho està portant molt bé o al menys m'ho semblava a mi i a la resta de gent que trevallem a Can Benet.

ROBERT - I no és així?

ELENA - Ni de bon troç (Treu un sobre de la seva bossa)

ROBERT - Què és?

ELENA - Una unitat de memòria que va em arribar a casa, fa una setmana i des de llavors no dormo pensant què he de fer. Té. (Li dona i en Robert l'examina)

ROBERT - Cap enganxina, cap nom.

ELENA - Res, No és pot identificar el remitent real. Però el contingut no té desperdici.

ROBERT - Doncs veiem-la. (Va cap a l'ordinador que hi ha damunt la taula i hi connecta la unitat de memòria)


Maria SaGa.  (1a. PART)   CONTINUARÀ ...

TORNAR A DESCOBRIR

Era cap a l'any 2004-2005 que vaig escriure una obra de teatre. Un sol acte, 4 personatges, un espai escènic únic amb poca decoració i elements d'atrezzo a triar, sols era imprescindible un reproductor de video amb pantalla - ara seria un portàtil o una tablet amb una pantalla gegant perquè el public pogués veure la gravació i un telèfon - ara seria un mòvil -.
Amb el pas del temps el text escrit va anar quedant al fons del meu arxiu. Tant lluny i tant a prop que ja gairebé no recordava ni l'argument, ni els motius, ni la relació dels personatges, ni la cara imaginària que tenien els personatges que jo havia creat.
La única i darrera vegada que el text es va aixecar i el públic el va poder escoltar fou en una lectura teatralitzada que vam fer a l'Auditori de Guardiola de Font-rubi, en un moment en que encara pensava que el teatre amateur podia dir moltes coses i que havia d'esdevenir la base per experimentar en el teatre a tots nivells, tan pels seus textos originals/inèdits com per la manera de treballar les adapatacions o els textos propis
Recordo l'emoció de veure les cares dels espectadors en veure una experiència nova, els amateurs no solien fer lectures dramatitzades i no sé si ho vam fer prou bé però l'hora escassa que va durar tot plegat fou indescriptible per a mi. No en queda cap testimoni gravat, llavors no es feia gaire perquè la tecnologia existia però no estava massa a l'abast i era complicat aconseguir que algú vingués a gravar a no ser que estiguessis disposat a pagar una fortuna (que no teniem) ni fotos, ni m'ha quedat cap fulletó que ho anunciés.
Bé en queda el meu text i espero que el record dels qui ho van representar, papers en mà per l'escenari de l'auditori amb aquella immesa taula que no es pot moure ni treure. Cosa criticable doncs un auditori s'ha de pensar perque sigui polivalent i haurien de poder-se moure tots els elements, però allà no es mouen mai les cadires ni el taulell de la tarima. Jo sempre l'he vist igual.
Ara em proposo que el meu text veigi la llum en el meu espai www.elmeuteatre.com i aniré publicant-lo per parts, amb petites modificacions com el telèfon mòvil del que he parlat al principi. Em fa molta il.lusió presentar, de nou, la meva obra de teatre original: El Joaquim? El Robert?... I Ella?
L'argument és simple, un trianlge amorós, interessos i soborns a la política municipal. Ara que l'he rellegida veig que alguna cosa devia saber (o, no) de les coses que han passat als grans partits però jo asseguro que no en savia res, llavors ni se'n parlava de tota la quantitat de diners que han desaparegut (ho poso així perquè a mi no em pertoca parlar d'aquest tema) En el meu text dramàtic jo buscava crear una confrontació entre dos personatges enamorats i enfrontats que es retroben pel dessitg d'un d'ells. L'entrevista que ens sorgeix és una voragine d'emocions, records compartits, traicions sospitades, descobriments... per arribar al final sabent que el poder sermpre és el poder i que l'esforç de voler plantar-li cara, sovint, no acaba en res concret... En aquest cas la pregunta és: L'esforç ajudarà a algú d'ells?
Espero, sincerament, que els lectors gaudeixin i segueixin el text fins el final i si, algú el posa en escena, espro que em convidi a l'estrena.

Maria Saga. 24/octubre/2018

L'AUDITORI

EL CENTRE DE GUARDIOLA DE FONT-RUBI