ROBERT - (Parla per telèfon) No t'amoïnis dona, ja sé que s'ho està passant malament però la sentència que l'hi han imposat és el millor que li podia passar... Mira, el Manolo... No! Escolta'm tú... Collons! El Manolo ja sabia que si tornava a fer un dels seus cops, l'enxamparien... Vinga va... No ploris... Oi que tu cobres l'ajuda i a més, vas fent feines de neteja? ... Veus dona?... És clar que si, ningú te'l pendrà el teu fill. Ja s'ha demostrat que tú estàs neta... La comdemna del Manolo sols és per tres anys i durant aquest temps tots t'ajudarem... Tú no et preocupis ... (pausa una mica llarga) Escolta jo en això no hi puc fer res... has de ser tú qui decideix el que vols fer... Vinga... Si, de res, fins aviat i records al nen. (Penja)
(Entra la Secretària)
SECRETÀRIA - Robert, La senyoreta Rovira és aqui, diu que tenia hora... I el Senyor és (Assenyala la porta del costat contrari per on ha entrat)
ROBERT - (L'interromp) Està bé Anna, ja pots plegar i anar-te'n. Per avui ja hem treballat prou.
(L'Anna surt. Es produeix una pausa curta. Entra l'Elena Rovira, molt ben vestida, elegant)
ROBERT - Hola Elena (Es donen la mà)
ELENA - Hola Robert.
ROBERT - Pots deixar l'abric damunt d'una cadira... Si hi cap. (D'una ampolla serveix dues copes i li dona una a la noia)
ELENA - És molt acollidor aquest despatx. Gràcies. Pels vells temps!
ROBERT - Per tú... Estàs molt bé!
ELENA - Gràcies.
ROBERT - Em va sorprendre molt quan vas trucar per venir a veure'm.
ELENA . I jo també.
ROBERT - Què puc fer per tú?
ELENA - Res... De fet tenia ganes de veure't.
ROBERT - Després de deu anys? Tènies curiositat?
ELENA - Suposo que el temps ajuda a posar les coses al seu lloc.
ROBERT- Si.
(Silenci)
ELENA - Com et va l'aventura de treballar en solitari en una ciutat de segona fila?
ROBERT - Va funcionant... No em queixo... (Pausa) Encara mana el senyor Joaquim Benet i Pujades?
ELENA - Ara és el president absolut del Consell pequè el seu pare va morir.
ROBERT - Aquell si que era tot un senyor... No sé com funcionarà l'empresa ara sense el vell... Hauràn canviat moltes coses...
(Silenci)
ELENA - Tens col.laboradors?
ROBERT - No... Escolta... i el meu amic... en Flavià?
ELENA - Segueix sent el protegit del "jefe". Suposo.
ROBERT- Vaig haver de marxa de l'empresa per ell i ara em dius que ho suposes? Que ja no hi treballes a Benet i Benet Advocats? (Mofa)
ELENA - Me equivocat venint! (Inicia el mutis)
ROBERT - Elena! No te'n vagis... Si et passa quelcom en podem parlar... Del que vulguis... Perdona!
ELENA - Perdana'm tu... De fet a can Benet tot segueix igual. Som un quants més però la majoria de llocs de treball serveixen per fer rotar gent de pràctiques. Ja ho coneixes, joves que treballen amb molta il.lusió per fer-se un lloc en una empresa gran i sols obtenen un certificat de qualificació del prestigiós bufett. Signat Benet i Benet Advocats!
ROBERT - Això...
ELENA - Em passo el 40 % del meu temps al despatx ensenyant gent que al cap de les hores estipulades no tornaré a veure i que sovint deixen les feines que se'ls encarreguen sense acabar perquè el termini d'hores és insalvable. No m'agrada aquest sistema. Perdo el temps i he de donar resultats al meu cap, fins i tot resultats més excel.lents que alguns dels meus companys... Per demostrar... qué? Que sóc bona?... Jo no soc tant valenta com tu.
ROBERT - No és qüestió de valentia. Hi ha desicions que cal prendre en el moments i el teu segurament no ha arribat... Encara.
(Breu silenci)
ELENA - Possiblement ja ha arribat el moment.
ROBERT - Que vols dir?
ELENA - Té a veure amb en Flavià.
ROBERT - I?
ELENA - Ell es va fer càrrec dels comptes del partit polític que va guanyar les passades eleccions municipals. Ningú pensava en res quan des de l'oposició es van iniciar unes investigacions per demostrar eniriquiments il.legals provinents dels fons de finançament d'aquella campanya dels quals, presumtament, en són beneficiaris alguns dels polítics que manen. Ara hi ha sospites serioses sobre unes deu persones i l'home més pressionat és el senyor Flavià Casadevall.
ROBERT - Vaja, vaja. No ho semblava... Pot ser per fi les coses s'aniràn posant a lloc.
ELENA - No és el que et penses. Ell ho està portant molt bé o al menys m'ho semblava a mi i a la resta de gent que trevallem a Can Benet.
ROBERT - I no és així?
ELENA - Ni de bon troç (Treu un sobre de la seva bossa)
ROBERT - Què és?
ELENA - Una unitat de memòria que va em arribar a casa, fa una setmana i des de llavors no dormo pensant què he de fer. Té. (Li dona i en Robert l'examina)
ROBERT - Cap enganxina, cap nom.
ELENA - Res, No és pot identificar el remitent real. Però el contingut no té desperdici.
ROBERT - Doncs veiem-la. (Va cap a l'ordinador que hi ha damunt la taula i hi connecta la unitat de memòria)
Maria SaGa. (1a. PART) CONTINUARÀ ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada