Amb el pas del temps el text escrit va anar quedant al fons del meu arxiu. Tant lluny i tant a prop que ja gairebé no recordava ni l'argument, ni els motius, ni la relació dels personatges, ni la cara imaginària que tenien els personatges que jo havia creat.
La única i darrera vegada que el text es va aixecar i el públic el va poder escoltar fou en una lectura teatralitzada que vam fer a l'Auditori de Guardiola de Font-rubi, en un moment en que encara pensava que el teatre amateur podia dir moltes coses i que havia d'esdevenir la base per experimentar en el teatre a tots nivells, tan pels seus textos originals/inèdits com per la manera de treballar les adapatacions o els textos propis
Recordo l'emoció de veure les cares dels espectadors en veure una experiència nova, els amateurs no solien fer lectures dramatitzades i no sé si ho vam fer prou bé però l'hora escassa que va durar tot plegat fou indescriptible per a mi. No en queda cap testimoni gravat, llavors no es feia gaire perquè la tecnologia existia però no estava massa a l'abast i era complicat aconseguir que algú vingués a gravar a no ser que estiguessis disposat a pagar una fortuna (que no teniem) ni fotos, ni m'ha quedat cap fulletó que ho anunciés.
Bé en queda el meu text i espero que el record dels qui ho van representar, papers en mà per l'escenari de l'auditori amb aquella immesa taula que no es pot moure ni treure. Cosa criticable doncs un auditori s'ha de pensar perque sigui polivalent i haurien de poder-se moure tots els elements, però allà no es mouen mai les cadires ni el taulell de la tarima. Jo sempre l'he vist igual.
Ara em proposo que el meu text veigi la llum en el meu espai www.elmeuteatre.com i aniré publicant-lo per parts, amb petites modificacions com el telèfon mòvil del que he parlat al principi. Em fa molta il.lusió presentar, de nou, la meva obra de teatre original: El Joaquim? El Robert?... I Ella?
L'argument és simple, un trianlge amorós, interessos i soborns a la política municipal. Ara que l'he rellegida veig que alguna cosa devia saber (o, no) de les coses que han passat als grans partits però jo asseguro que no en savia res, llavors ni se'n parlava de tota la quantitat de diners que han desaparegut (ho poso així perquè a mi no em pertoca parlar d'aquest tema) En el meu text dramàtic jo buscava crear una confrontació entre dos personatges enamorats i enfrontats que es retroben pel dessitg d'un d'ells. L'entrevista que ens sorgeix és una voragine d'emocions, records compartits, traicions sospitades, descobriments... per arribar al final sabent que el poder sermpre és el poder i que l'esforç de voler plantar-li cara, sovint, no acaba en res concret... En aquest cas la pregunta és: L'esforç ajudarà a algú d'ells?
Espero, sincerament, que els lectors gaudeixin i segueixin el text fins el final i si, algú el posa en escena, espro que em convidi a l'estrena.
Maria Saga. 24/octubre/2018
 |
| L'AUDITORI |
 |
| EL CENTRE DE GUARDIOLA DE FONT-RUBI |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada