El Joaquim? El Robert?... I Ella? 4

ELENA - Però tot això no té a veure amb en Flavià i l'assumpte del soborn del partit.

ROBERT - Ah! No? Doncs tal com jo ho entenc és el punt crític!... El Joaquim Benet va fer que en Flavià acceptés l'asseossira de les eleccions perquè volia participar d'alguna manera a la vida política municipal i mai, cap personatge relacionat amb la política municipal havia tingut en compte per res al Bufet del Benet. I, en el fons, el jove Joaquim sempre havia tingut una mena de fixació per la política però el vell Benet no. El vell sempre deia que la política era pels xerraires i ociosos. Però ara el vell Benet ja no hi és. Així que participar en el món dels polítics, ni que fos per la porta del darrera amb un assessorament, en principi inocuo, suposava una bona oportunitat, per primera vegada algú del seu equip estaria ficat en mig de la política municipal.

ELENA - Si, té sentit.

ROBERT - La única cosa que ha passat és que segurament el senyro Flavià Casadevall va fer la feina prou ben feta per impressionar els polítics, tots, els d'un bàncol i els de l'altre. En Flavià és prou ingenu per pensar que podia fer el joc a ambdós partits per després poder triar amb qui es quedaria

ELENA - I?

ROBERT - Doncs és possible que en Flavià volgués pujar punts davant del "jefe" i se li va escapar de les mans. Pel que sembla va acceptar diners d'uns i altres sense imaginar-se que es convertiria en el cap de turc de tots els vàndols: els guanyadors i els perdedors. Mira, per jugar en la política, s'ha de tenir dues coses: pocs escrúpols i molta cara. Si hom vol fer el joc a dues bandess'han de conèixerels contrincants. I en Flavià no és un fiera per aquestes coses. Sempre ha fallat per no escoltarals altres. Té massa orgull.

ELENA - El que dius té lògica. Però tot plegat no resol què he de fer. Maleit siguis! He vingut perquè m'ajudis! He de decidir-me! I sols estem tombant al voltant del mateix: en Benet, en Flavià i la política del municipi.... I jo? Què significa la pressió del meu "jefe"? Què faig,Robert?

ROBERT - Què has de fer? ... Valora què ets, el que tens i què vols arribar i, sobretot, què vols arribar aconseguir. Ara hi estàs implicada! Des del moment que t'has mirat la cinta ja formes part de tot l'embolic.

ELENA - No! No és veritat! No ho sap ningú que tinc la gravació!

ROBERT - Qui t'ho ha enviat, si que ho sap... però ningú més pot demostrar-ho. Deixa'm veure el sobre. Evidentment no té noms, ni remitent. Ho van deixar directament a la teva bústia.

ELENA - És una bogeria!

ROBERT - Tot és una bogeria, una fantasmada i una porqueria! Benvinguda al món dels mortals! Desperta't Elena! Tens una proposta del teu cap: dubtosa i qüestionable però, en fi!... Et demana que utilitzis els teus encants per fotre un company que està al Consell de direcció i és un superior teu, també, perquè tú encara no hi ets en aquest Consell..

ELENA - Xantatge i assetjament, oi? ... Merda, merda!

ROBERT - Què has fet aquests darrers deu anys?

ELENA - Ets increible, pots canviar de conversa sense inmutar-te... No he fet res d'especial... (Silenci) Quan tu vas marxar, vaig quedar molt desorientada... No sé... Era una buidor extranya... Després el temps, la costum, la rutina... Van passar dos anys i llavors...

ROBERT - Què??

ELENA - Deixem-ho, no val la pena... Millor me'n vaig (Comença a recollir les coses)

ROBERT - Elena, per favor... no te'n vagis, estàs nerviosa i és tard... Queda't. Si ara te'n vas serà molt més complicat resoldre el dubte.

ELENA - (Des dela sortida) Dubtes? No sé si en tinc cap ara... El que si que tinc és ràbia.

ROBERT - Ràbia?

ELENA - Quan vaig començar a treballar d'advocada pensava que els cassos es perdien o es guanyaven. Desprès et vaig conèixer a tu i a força de treballar, d'estimar-te i de lluitar, vaig anar aprenent molt, fins i tot vaig aprendre a fer anar les lleis al meu ritme,  posant-les als peus dels clients segons convenia.

(Pausa llarga)

ROBERT - Mentre vaig treballar pels Benet, no tenia escrúpols. Si el cas s'ho valia m'hi llençava i prou. En aquells anys em creia tot el que el vell Benet em deia. Et juro que si el vell Benet m'hagués ordenat aixafar escarabats, no ho hauria dubtat. Però les idees d'en Flavià i la seva ambició  per arribar al cap d'amunt em van obrir els ulls i vaig veure que la meva feina a Benet i Benet s'acabaria... Els ideals i l'energía del principi van desaparèixer de cop. No vaig poder sota la pressió del joc brut  del Flavià que es convertí en el meu competidor sota la protecció de'n Benet fill que es pensava que havia de marcar el seu propi espai davant del seu pare. Era una competició: el vell Benet em volia a mi i el Benet fill volia en Flavià. La meva energía per aguantar el joc brut va anar defallint al mateix temps que el vell Benet va anar deixant la feina per l'edat... I tú també vas triar...

ELENA - No en vull seguir parlant... Aniré a buscar el meu fill i marxarem...

ROBERT - El teu fill?

ELENA - Te vuit anys... es diu... Tant li fa.

ROBERT - Ja t'ho he dit: no sóc jutge... Si m'ho vols explicar.

ELENA - El petit Robert va nèixer al cap de dos anys de la teva fugida... De fet, va ser conseqüència d'una història... Sense tu, tot era tèrbol. Quan vas marxarno et vaig voler seguir i no eragens senzill escapar d'aquell sentiment de culpabilitat que em corsecava dia i nit, fins que...

ROBERT - Què?

ELENA - Era una situació confosa... Ell em tenia moltes atencions i m'ajudava a resoldre els cassos més complicats. No li sabia greu passar totes les horesque podía amb mi, treballant, estudiant expedients, lleis, reclamacions... Tot el que calia. Jo era la reina! De sobtes a les atencions personals, s'hi afegiren compensacions econòmiques: això són complements de productivitat, deia ell. El meu nivell de vida va fer un gir de 360º.

ROBERT - En Flavià va donar-te tot això? Si ell t'odiava!

ELENA - No t'estic parlant de'n Flavià, ell seria incapaç d'adonar-se d'algun canvi en la vida de qualsevol que tingués aprop, per ell sols compta el seu ego personal... No era ell qui em llançava tantes floretes per atraure'm. I amb tot això, per correspondre a tantes atencions i potser per l'enlluernament de sentir-me admirada pel "jefe", vaig convertir-meen l'amant del gran Joaquim Benet

ROBERT - Ostres! En Benet filll! No has perdut el temps nena!

ELENA - Suposo que penses que vaig prostituir-me ...

ROBERT - Perdona però em sorprén de tu. Recordo que quan treballavem junt per la nissaga Benet ens lligaven pensaments molt idealistes: justícia per a tothom, la igualtat davant la llei, prous privilegis pels poderosos i rics... No t'imagino al llit de l'amo.

ELENA - Tu havies marxat! Jo em trobava sola! Ningu té dret a jutjar-me i menys tu que defensaves tants ideals i que no vas dubtar en llençar per terra el meus... Saps que sent quan algú que estimes amb tot el corte'l trenca? No,tu no pots saber-ho, te'n fots de tots. Has creat una cuirassa que et protegeix dels clients, les dones i els homes!

ROBERT - I tu què saps del que he patit jo? No ho he tingut fàcil, saps? Jo vaig marxar però tu vas abandonar-me no venint amb mi! Merda! A cops, a les nits t'he odiat! Moltes nits em despertava sentint l'escalfor del teu cos al meu costati allà sols hi havia algú que m'havia fet un servei!!!

ELENA - Va durar gairebé dos anys i en el moment que el meu fill obria els ulls vaig acabar la meva relació amb el "jefe".

ROBERT - Així? I Prou?

Maria SaGa. PART 4. CONTINUARÀ

 


















360