ROBERT - I el pare del teu fill perquè et demana que et fiquis al llit d'un dels seus protegits per trair-lo. Què busca?
ELENA - No ho sé (Emoció) Et juro que no ho sé.
ROBERT - (S'hi acosta molt) M'agradaria... Em sembla... Escolta no vull que pensis que la teva decisió i els teus embolics et fan semblar una qualsevol. No t'estic analitzant, ni jutjant, ja t'ho he dit. Saps perfectament que el rspecte pels demés és el més important per a mi.
ELENA - (Se'n separa) Et vaig estimar molt però mai vaig ser valenta per seguir-te i fer una feina com la que fas tú. El contacte amb la delinqüència i el món dels marginats no m'ha seduït mai. Ja ho saps.
ROBERT - Sols per això?
ELENA - Si, per por, única i exclussivament per això... I els dies passaven buits, espinosos fins que en Joaquim i jo vam començar la nostra pròpia història. I quan va nèixer el meu fill i vaig aconseguir l'estabilitat a la feina vaig reconciliar-me amb el món. Amb el nen ja en tenia prou, tenia una cosa absolutament meva per lluitar. El petit Robert va centrar-me... Saps? I, ara, en rebre la gravació sabia que tú ets l'únic a qui puc explicar una cosa així.
ROBERT - Mercès per la confiança.
(L'Elena s'hi acosta i l'abraça)
ROBERT - Aserena't nena, això no arreglarà les coses (Se'n desfà)
ELENA - No sento remordiments pel que he fet. Cada decisió és quelcom personal que m'ha ajudat a viure. No vaig voler seguir-te i he sigut l'amant del "jefe". Ara sols sóc una mare atrapada per un cap sense escrúpols.
ROBERT - (S'ha allunyat d'ella) Habitualment exerceixo gariebé exclussivament com advocat d'ofici i treballo defensant gent dels barris més oprimits, els meus clients són drogoaddictes i desfavorits que viuen fora del sistema. Fa temps que els professionals d'èlit sols els trobo a l'altre costat defensant els més rics. M'he convertit en una mena de mal de queixal, no admeto pactes poc clars, no accepto cobraments dobles ni diners a canvi de retirar acusacions i et creus que puc aconsellar una col.lega que treballa per a la jet-set?
(Pausa)
ELENA - Perquè et vas discutir amb el vell Benet?
ROBERT - En Flavià Casadevall volia que ell i jo ens embutxaquessim un pagament. Uns creditors havien posat una demanda a un client nostre. La querella va començar abans que tu vinguessis a treballar. Aquesta demanda ens la van encarregar al Casadevall i a mí. Les dues parts no es posaven d'acord i l'assumpte voltava pels despatxos dels jutjats acumlant interessos i demores. Finalment per resoldre el contenciós es va pactar un pagament fraccionat i en Flavià Casadevall volia que ens quedessim una de les quantitats, em va proposar un tripijoc que em va fer por i fàstic a l'hora. Ell no en tenia prou d'haver guanyat volia diner i més diners per igualar-se a l'amo, l'envejava de tal manera... no ho vaig suportar i m'en vaig anar.
ELENA - No m'ho vas explicar mai i feiem la'mor dia si i l'altre també... No confiaves en mi?
ROBERT - Si que hi confiava però si t'ho hagués explicat hauries deixat de ser imparcial i acabaves de començar a treballar. Tenies tanta energia! I jo no podia permetre que t'enfrontessis als "jefes".
ELENA - Gràcie sperò les meves decisions les puc assumir perfectament!
ROBERT - No va ser fàcil! O et creus que dormia cada nit? En Flavià va pressionar tot el que va poder fins que es va descobrir tot!
ELENA - I com us ho vau muntar perquè la resta dels companys no ens n'enteressim?
ROBERT - Quan el vell Benet va descobrir l'assumpte, ens cità un dissabte i la resta ja ho saps...
ELENA - Però si tu no hi tenies cap responsabilitat perquè vas cedir?
ROBERT - No t'ho imagines? si no me n'anava tot l'affaire t'esquitxava a tú i haguessis sigut la pròxima. Jo insisitia en que tú n'estaves al marge pero el "jefe" deia que si compartiem el llit també compartiem aquests tipus d'assumptes. Ell et considerava freda i calculadora per tant, podries estar al corrent de tot i, fins i tot, manipular-nos a tots. En Flavià també va acusar-me com l'ideóleg de tot, no es va atrevir a implicar-t'hi però entre tots dos van aconseguir que jo reniunciés a tot... Vaig donar un gir a la meva vida professional per tornar a començar... sol i lluny.
ELENA - (Li dona una bufetada) Això és per no preguntar-me.
ROBERT - Ufff! ... Perquè es diu Robert el teu fill?
ELENA - Perquè m'agrada el nom... Així sense res més!
ROBERT - He pensat que potser és un petit homenatge al meu record!
ELENA . Ets un presumit!... (Silenci) Estem tots podrits fins el coll! M'agradaria poder tornar als anys d'Universitat. Llavora tot era tant simple!
ROBERT - I a mi m'agradaria poder tornar als primers anys del bufet perquè voldria dir que encara puc tenir-te.
ELENA - Ja està bé! No he vingut perquè em tiris floretes! Ara ja no...
ROBERT - Perdona.
ELENA - Saps? Crec que ho deixaré estar tot i que s'ho facin!... Estic de'n Flavià fins els nassos...!
ROBERT - Però ell és la clau de tot, com llavors... Fa deu anys ja era en mig de la teranyina, merdiflejant-ho tot.
ELENA - Fantàstic! La incompetència del poder!. Aguanto estudiants motivats, un "cap" exigent, companys de tota mena i un profesional que hauria de comportar-se i treballar amb la màxima pulcritut, ho embolica de tal manera que ara jo m'hi trobo al mig perquè el "jefe" ha vist la forma de desempallegar-se de mi! Quin món! Quanta porqueria!
ROBERT - Podria estar bé!
ELENA - Si, és clar! Però és que al cap d'avall m'ho mereixo, Ostres! El Joaquim no fa res més que el que ha fet sempre: organitzar la vida de tots en nom de l'empresa i ara m'ordena que m'emboliqui amb el pitjor home que conec!
ROBERT - Pot ser en Flavià deu tenir alguna gràcia!
ELENA - Si? Quina? Perquè jo no n'hi trobo cap!
ROBERT - I amb el Joaquim n'hi has trobat alguna?
ELENA - Robert! Ara t'has passat! No pots fer-me aquesta pregunta!
ROBERT - Perdona.
ELENA - Quan erem amants, el Joaquim i jo vam acordar que mantindriem la nostra història lluny de la feina i ho hem mantingut. Fins i tot, quan va nèixer el mei fill em va donar dos mesos de baixa extra per tal que m'acomodés i poguessim resoldre tota la paperassa que jo li vaig demanar. Sempre amb total discreció. A mi m'ha anat bé així. A la feina i coneguts vaig dir que el nen havia estat una desició unicament meva i la solució la inseminació artificial. No em volia jugar la feina. I en Joaquim sempre m'ha fet costat en això. Vaig tallar la relació personal amb ell però veu al seu fill de tant en tant. Pel nen és el "jefe" de la mama que li duu regals. Tot ana bé fins que he rebut aquesta memòria.
ROBERT - Però ara ell et vol fer servir d'esqué per fer saltar la persona més criticada de tots i aprofitar tot plegat per castigar-lo i poder acomiadar-lo d'una vegada que és el que realment vol.
ELENA - Però jo estic a la corda fluixa i dins el mateix paquet. El Joaquim ha tingut l'habilitat de preparar-me una tampa a mi també perquè faci el faci m'hi ensorraré.
ROBERT - Però la teva sortida de l'empresa la pots fer dignament.
ELENA - Dignament covarda!
ROBERT - Jo no patiria pel que diran de tú. Si marxes, de fet, desapareixeràs i prou. El propi Joaquim s'encarregarà de muntar una història creible per explicar la teva desició.
ELENA - No ho entens,oi? No és sols la meva desició, és també la quantitat de merda que m'està fent remoure. De sobte la meva vida està passant factura. Em sento una comdemnada a qui la vida li demana comptes.
TELÒ - FI DEL PRIMER ACTE
Maria SaGa. PART 5. CONTINUARÀ
