El Joaquim? El Robert?... I Ella? 6

ACTE II

Quan s'obre el teló es veu el mateix decorat. En Robert i l'Elena estàn veient les imàtges que s'han vist al primer acte. No diuen res fins que s'acaba.

ROBERT- Bé, sols hi veig un camí.

ELENA - Ja, No cal que siguis tant esquemàtic. Tinc dues possibil.litas: o trec la informació de'n Casadevall i m'asseguro una cadira al Consell o me'n vaig lluny i deixo tots els esforços professionals que he fet a Benet i Benet.

ROBERT - A les imatges, el senyor Benet està molt tranquil... Sembla... Sembla

ELENA - Què?

ROBERT - Sap que et té a les seves mans, n'estic segur que està al cas de les operacions del senyor Flavià.

ELENA - I què? ... Insinues que això és una conxorxa per matar dos ocells d'un tret?

ROBERT - A tú que et sembla?

ELENA - Ostres, Robert! Fa dues hores que donem tombs a aquestes imatges, m'agradaria que deixessim de jugar al gat i la rata! Saps que vaig fer quan ho vaig veure a casa?... Riure.

ROBERT  - Què et feia riure?

ELENA - (S'aixeca) No ho sé! Era un riure compulsiu... No podia aturar-me... Té pebrots la cosa, oi? Quan tú em demanàves que et seguís, jo era com si fos sorda...  per a mi sols comptava el meu futur professional: Una bona empresa, un bon lloc de treball i un futur... merda! Un futur que s'ha torçat i és a un pas d'esmicolar-se... Mai he pogut  sospitar que en Joaquim...

ROBERT - En Joaquim?

ELENA - I què vols Robert? Tenim un fill... No ho entens ,oi? Et penses que la meva aventura amb el "Cap" és un atreviment de la subordinada sense més? El vaig estimar, Robert... Jo estava enamorada de'n Joaquim.

ROBERT - I el nen, sap que el Benet és el seu pare?

ELENA -  El meu fill sabrà la veritat quan sigui l'hora!

ROBERT - I no has pensat que el pare del teu fill vol veure't fora del bufet?

ELENA - Fins ara no. Ara m'adono que la meva vida és una baldufa que gira sense cap direcció.

ROBERT - Em sap greu, Elena... Tranquil.litzat... Vols una copa? (En Robert serveix dues copes i beuen) No veig que hagis de fer el que et demana el teu "jefe"... si no vols fer-ho no hi tens cap obligació. Torna-te'n a casa a cuidar el teu fill i segueix treballant i gaunyant diners... Com si no haguessis rebut res... Al cap i a la fi, ningú pot demostrar que t'han demanat que facis res de res..

ELENA - Així? I com et penses que puc tornar a treballar al costat del meu ex-amant i del col.lega que he de traïr? Seré al mig dels dos i penses que ho resistiré?

ROBERT - Ho has fet fins ara... No et costarà.

EXPRESSIÓ CORPORAL

Fa anys, quan dirigía una obra de teatre amb el grup, un company em va dir: "Això de l'expressió corporal és allò de duur malles negres, la cara pintada de blanc..." "Vols dir el mim?" Li vaig respondre.

Més de vint anys enrera, tots apreniem i els grupos amateurs de teatre buscàvem els recursos on fos,

El profesor  d',història d'art dramàtic de la Universitat de Barcelona, el senyor Ricard Salvat ens va introduir el tema. Tal con va dir: l'expressió corporal és la forma de moure's per l',escena, fer els gestos i moviments propis d'allò que s'està representant. Posem, per exemple, una trucada de teléfon o treure's l'abric en arribar... etc. Els gestos es poden fer exagerats i llavors ho trobarem extrany, gairebé, ridícul. El sr. Salvat deia que el mim i totes les variacions tienen relació directe amb l'expressió corporal. El mim, la pantomima, etc.són disciplines on l'expressió corporal arriba al seu màxim doncs el gest és la potenciación amb el qué s'explica una história. Tenim una clara referència: El Tricicle, ¿ és un grup que amb el gest i l'expressió del rostre i sense parlar ens explica tot, ens fa cómplices i ens diverteix però si això no apliquen a les obres de teatre de text, ho veurem extrany. Aquí és on s'ha de situar l"expressió corporal.

Maria SaGa  14 d'abril 2020